Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació. Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles. Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats: la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades, respectivament, al centre de carena i al centre vèlic. Les veles són classificades, i ho han estat tradicionalment, segons llur forma, en veles quadrilàteres, nom genèric de totes les veles de quatre punys, siguin rectangulars, trapezials o trapezoidals, i veles triangulars o veles de tres punys. Són veles quadrilàteres les auriques, les gàbies, les veles al terç (que són envergades en una antena suspesa mitjançant una drissa ferma a un terç de la seva longitud a comptar des del penol corresponent a la ralinga de la caiguda de proa), les veles místiques (intermèdies entre les veles de terç i les veles llatines i emprades en els místics) i alguns estais, escandaloses i flocs de quatre punys. Són veles triangulars les veles llatines (que són envergades en una antena que creua l’arbre molt obliquament i són emprades en embarcacions petites), les bermudianes, les guaires i els flocs, els estais i les escandaloses pròpiament dits, és a dir, de tres punys. Hom anomena també veles rodones o veles quadres les veles rectangulars i trapezials subjectades a una verga horitzontal, i és donat el nom genèric de veles de ganivet a les que són envergades en la direcció de pla longitudinal de l’embarcació, com és ara les auriques, els flocs, les veles llatines, etc. Hom anomena vela alta cadascuna de les veles envergades més amunt de la cofa del pal corresponent i vela baixa cadascuna de les que són envergades més avall. Quan una vela és plegada a mitja altura del pal hom en diu vela a la colla. En els iots i diverses embarcacions d’esbargiment han estat adoptades modernament dues menes de veles especialment eficaces: la bermudiana (anomenada, també, bé que impròpiament, vela Marconi), vela triangular que hom enverga directament sobre l’arbre, i el baló o espinàquer, vela també triangular, del grup dels flocs.
f
Transports
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.