Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia. A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s. XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre, sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó. En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois, redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s. XIV. Les Assises, instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les relacions entre el rei i els seus vassalls, i alhora són una codificació dels costums de l’Occident, que arrelaren a l’illa sota la sobirania dels Lusignan. Al costat d’aquest text legal, hom registra, també al s. XIV, l’obra poètica de Geórgios Lapithis, home lletrat i guia espiritual del seu poble amb l’obra Els deures del ciutadà, inspirada en els poetes de l’antiguitat clàssica. El s. XV és el segle de la historiografia, amb la Descripció del dolç país de Xipre, anomenada Crònica, de L.Makheras (que relata detalladament el regnat de Pere I i la reina catalana Elionor de Prades) i la Narració de la crònica de Xipre a partir del 1456, de Geórgios Vustrónios, continuador de l’obra de Makheras. Ambdues cròniques, molt importants des del punt de vista lingüístic, influïren la temàtica de la poesia popular, que tingué un gran auge al llarg del s. XVI fins al moment de l’ocupació turca, amb la descripció dels fets esdevinguts a la cort (les dues Cançons de la reina i d’Arodafnussa, la protagonista de les quals és Elionor de Prades), la recreació d’antics temes miticopopulars (Digenís i Caront, L’alfabet de l’ànima i Caront), religiosos (Cant del monestir de Kikkos) i històrics —Cant de la caiguda de Xipre sota els otomans i el Plany de Xipre i el Cant del setge de Malta, dues obres atribuïdes a Salomon Rodinós, pare de Neófitos Rodinós (~1570-1659), el gran escriptor en llengua grega demòtica de Xipre, home d’una vasta cultura humanisticoreligiosa i apologista del catolicisme, que escriví, entre altres obres, el famós tractat Sobre els herois, estrategs, filòsofs, sants i altres homes cèlebres nascuts a l’illa de Xipre—. Encara al s. XVI hom troba una notable col·lecció de poemes amorosos en dialecte xipriota, que són, en realitat, traduccions de poemes de Petrarca, Pietro Bembo i Sannazzaro i variacions sobre temes de Petrarca. Sota el domini turc es mantingué viu el sentiment patriòtic grec i la fe ortodoxa, amb obres com ara la Història cronològica de l’illa de Xipre (1788), de l’arximandrita Kiprianós, i amb l’epopeia El 9 de juliol, de Sasilis Mikhaïlidis (1884-95), escrita sota la influència de la lluita dels grecs per la independència. Malgrat les contínues vicissituds històriques, la literatura grega de Xipre actualment és en un interessant període de creació, gràcies a les aportacions de poetes —entre els quals cal citar Pavlos Liassidis, Kostas Mondis (Xipre a Àulida 1976), Panos Ioannidis, Kiriakós Kharalambidis (La ignorància de l’aigua, 1967), Mikhail Pasiardí i Klitos Ioannidis— i prosistes (Nikos Nikolaïdis, Glafkos Alithersis, Melís Nikolaïdis, Lukís Akritas, Kostas Mondis, Kipros Khrisanthis, Irena Ioannida-Adamidu, etc.).
f
Literatura