Llur existència és documentada a Barcelona a mitjan segle XIV; el 1350, els dos advocats de la ciutat cobraven un sou anual de 60 lliures barcelonines. Des del 1396, el càrrec fou biennal; a la pràctica, aquesta disposició no fou aplicada estrictament i, als segles XV i XVI, el càrrec esdevingué gairebé vitalici. A més la ciutat creà, a partir del segle XV, el càrrec d'advocat extraordinari, que cobrava per cada consultació; generalment, aquests advocats esperaven una vacant del càrrec d’advocat ordinari. A València, amb el nom d'advocat de la universitat, és documentat entre els anys 1401 i 1450 amb un sou de 40 lliures valencianes; amb la mateixa denominació apareixia aquest càrrec a Ciutat de Mallorca el 1440 amb un sou anual de 60 lliures mallorquines.
Els advocats de la ciutat eren els qui mantenien les directrius de la política municipal; coneixedors dels privilegis, llurs resolucions pesaven d’una manera decisiva en les deliberacions dels consells. Era un càrrec cobejat per les principals famílies ciutadanes.