Sovint la forma és el resultat d’una determinada elecció entre diverses possibles ofertes del compositor (ordre de determinats formants, o trajectòries a escollir entre les proposades per diferents colors, etc.). Aquest deixa a l’intèrpret un marge suficient de llibertat, segons un estudi previ de càlcul de probabilitats, de manera que és ell finalment qui acaba l’obra i acompleix el procés creador deixat obert de manera deliberada. Encara que no s’ha arribat a una notació moderna unívoca i universal, les partitures —de vegades força enigmàtiques— són, a vegades, d’una gran bellesa plàstica.
f
Música