Després de la plomada és, potser, l’instrument topogràfic més antic. Consisteix en un regle amb una pínnula perpendicular a cada un dels seus extrems. Una és la pínnula ocular, i l’altra, l’objectiva. En forma més elaborada consta d’una ullera i reticles, i serveix també per a mesurar angles verticals. Molts aparells topogràfics tenen una alidada incorporada.
f
Geografia