Es trobava ja en el paganisme hel·lènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí. Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere ( presbýteros , en grec, significa ancià). Era emprat generalment en plural i designava un grup col·legial. Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’administració de la parròquia.
m
Cristianisme