animació

f
Cinematografia

Designació de diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real.

En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d’imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment. Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages , objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes. Un aspecte més de l’animació és el film amb la imatge produïda directament sobre el suport, sense filmació. El film d’animació entronca amb l’estètica i les tècniques de les joguines òptiques i dels estris de física recreativa. Inicialment, l’animació fou emprada per a produir un cinema dit per a infants, però ha arribat a representar una de les possibilitats del cinema més intel·lectual, complex i minoritari. La publicitat se'n serveix sovint i ha contribuït a desenvolupar-ne certs aspectes, malgrat que ha tendit a reduir-ne les possibilitats expressives. La televisió, per raons de producció accelerada, ha forçat una esquematització que no va paral·lela a una funció de síntesi, la qual cosa constitueix una veritable regressió. Hom celebra festivals especialitzats, els més importants dels quals són els d’Annécy (França), de Karlovy Vary (Txecoslovàquia), Rimini (Itàlia) i Monterey (EUA).