Inicialment fou un un privilegi de què gaudien els barcelonins, però el rei Pere III el va estendre a tots els catalans per mitjà d’una constitució del 1351; fou recollit pels Usatges i és mantingut per la Compilació del 1960. Només hi té dret la vídua que no guadeix del benefici de tenuta i el consort supervivent, si no és usufructuari universal de l’herència del premorient, i sempre que en enviudar no estigui separat judicialment o de fet, o es torni a casar o visqui maritalment de fet amb una altra persona o abandoni o negligeixi greument els fills menors comuns. A partir del nou codi de família de l’any 1998 ha passat a anomenar-se any de viduïtat .
m
Dret català