bec de serra

Mergus sp (nc)
m
Ornitologia

Bec de serra gros

Annika Lindqvist (cc-by-nc-4.0)

Gènere d’ocells anseriformes, de la família dels anàtids, de les dimensions d’un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.

Són cabussadors i piscívors. Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa.

El bec de serra gros (M. merganser), d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges; el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós. Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc.

El bec de serra mitjà (M. serrator), d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes; la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb un collar blanc molt aparent. Fora de l’època de cria és fonamentalment marítim; nia en matolls i roques, prop de llacs i rius o a la tundra. Hiverna a la Mediterrània, i és freqüent als estanys dels Països Catalans.

El bec de serra petit (M. albellus), d’uns 40 cm, té el bec més curt, i el mascle és d’un blanc uniforme, amb les taques oculars, el dors i l’occípit negres. Nia als països de la Bàltica, en llacs, rius, estuaris i al llarg de la costa; hiverna sovint a la Mediterrània i als Països Catalans.