buc

m

Transports

Cos estructural principal d’una aerodina, generalment fusiforme, destinat a la tripulació, als passatgers i a la càrrega, que porta muntats el grup propulsor i el tren d’aterratge, llevat en els hidroavions, en els quals serveix per a amarar.

És un element integrant de tots els avions, tret dels denominats ales voladores ( avió). L’estructura del buc, que, a més de reunir les qualitats de lleugeresa i resistència a les càrregues de vol, s’ha d’adaptar a una forma que depèn tant de factors aerodinàmics com de les necessitats d’espai interior, és constituïda per uns elements interns, suports dels esforços, que formen una biga o una carcassa amb quadernes i bancades lligades d’una manera semblant a l’emprada en la construcció naval, i un revestiment que conforma el buc i que pot contribuir o no al treball dels elements interiors. El material emprat en la construcció de bucs als inicis de l’aviació fou fusta amb recobriment de teixit, després hom substituí la fusta per tubs de poc gruix, d’acer al crom-molibdè, susceptibles d’ésser soldats, i el teixit per làmines d’aliatges d’alumini, fins a atènyer l’estructura actual de quadernes i bancades de duralumini amb revestiment constituït per xapes de titani o d’aliatges d’alumini, entremig de les quals hom encola una estructura de bresca (o de niu d’abella), en làmines d’acer molt primes o de materials plàstics.