Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim. S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics. Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua. Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó (collnegre, emplomallat, gris i orellut) i una altra (P. ruficollis) anomenada més pròpiament cabusset. El cabussó collnegre (P. nigricollis), d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades; nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica. El cabussó emplomallat o cabrellot o setmesó (P. cristatus), d’uns 48 cm, presenta un plomall doble característic; a l’estiu té al costat del cap dues tofes de plomes groguenques o fosques, les quals desapareixen a l’hivern; el dors és de color bru, i el ventre, blanc; habita als rius, estanys i pantans, nia a gairebé tot Europa i és corrent als Països Catalans. El cabussó gris (P. grisegena) ateny uns 43 cm, i la seva presència és accidental, a l’hivern; nia a les terres bàltiques i als països de l’est. El cabussó orellut (P. auritus) fa uns 32 cm i es presenta, com l’anterior, a l’hivern; en el plomatge d’hivern el dors és de color fosc, i el ventre, blanc; és migrador a les terres catalanes.
m
Ornitologia
cabussó emplomallat
© Fototeca.cat
Gènere d’ocells aquàtics, de l’ordre dels colimbiformes, molt bons nedadors i cabussadors, amb el cos arrodonit i cobert d’un plomatge curt i dens.