crim de guerra

m
Dret internacional

Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.

Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns. La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX. Els acords de la convenció de Ginebra (1864) recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya. El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèl·lics i armes. La convenció de Ginebra del 1949 (ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides) i els quatre protocols addicionals del 1977, recollien la protecció dels no combatents, tant dels efectius que havien deixat de prendre part en les hostilitats com de la població civil afectada. No hi ha cap document que reculli la totalitat dels crims de guerra reconeguts en els diversos acords. El concepte ampli de crim de guerra coincideix en molts aspectes amb els de genocidi i el crim contra la humanitat, bé que es restringeix a contextos bèl·lics. Tots tres són recollits i tipificats en la legislació promulgada pel Tribunal Penal Internacional (2002).