duresa de l’aigua

f
Química

Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.

La duresa temporal o carbònica, deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent, produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera. La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent. La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric: el grau francès equival a 10 mg CaCO3/l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l.