enduriment

m
Tecnologia

Operació consitent en l’aplicació a un metall, per endurir-lo, de certs tractaments mecànics, físics o químics.

Com la deformació permanent, la fatiga, el desgast superficial, l’envelliment, el tremp (total o local), la carburació, la nitruració, la carbonitruració, la sulfinització, l’aportació metàl·lica (soldadura, metal·lització, cromatge dur, etc). L’enduriment pot ésser superficial o total, segons el tractament. Amb l’enduriment hom dificulta la migració de dislocacions a l’interior dels metalls, bé creant-hi noves dislocacions que s’hi oposin (acritud), bé mitjançant la precipitació d’una fase dins una solució sòlida.