A l’Antic Testament el mot hebreu és emprat en boca d’estrangers o quan el narrador o els protagonistes volen contraposar els hebreus a altres pobles. En el Nou Testament és aplicat als qui parlen l’arameu, en contraposició a hel·lenista, i per tal d’evitar el terme jueu, reservat als qui no han acceptat el Crist. En les genealogies del Gènesi, els hebreus i altres pobles semites són relacionats amb l’epònim 'Eber, avantpassat d’Abraham, i actualment els exegetes tendeixen a relacionar els fills d''Eber o semites amb els 'Apiru dels texts egipcis, ugarítics, accadis i hittites.
f
m
Història