lapidació

f
Història del dret

Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.

Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra. Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans. Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri.