Monopolitzada per l’estat en la major part dels països, la loteria s’ha convertit en una renda pública. La loteria d’àmbit estatal creada per Carles III (1763) fou estesa aviat als Països Catalans; el sorteig se celebrava a Madrid, fet que comportava tancar la venda de bitllets amb molta d’anticipació i molt de retard en la informació dels premis (anunciats al Diario de Barcelona) i en els cobraments. Al costat d’aquesta loteria oficial florí una munió de rifes benèfiques, d’àmbit local, a la darreria del segle XVIII, per tal de pal·liar la crisi de mà d’obra causada per les guerres. Actualment, al costat de l’estatal hi ha una loteria oficial de l’ONCE.
Després del restabliment de l’autogovern de Catalunya, la Generalitat creà l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes (EAJA), ens públic creat l’abril del 1986 amb la missió d’organitzar i gestionar els jocs d’atzar dins la seva jurisdicció, els beneficis dels quals es destinen íntegrament a finalitats socials. El 1987 fou creada Loto Catalunya (des del 2011 Loteria de Catalunya), empresa que depèn de l’EAJA i que administra els diversos jocs de loteria de la Generalitat: Loto Ràpid (1987), Lotto 6/49 (1987), Lotto 6/49 Jòquer (2002), Trio (1988), Super 10 (1990), Loto Express (1993), Supertoc (1994) i Binjocs (2006). El Cap d’Any del 2013 se sortejà per primer cop La Grossa, que és, amb diferència, el joc que més diners reparteix i recapta de tots els de l’EAJA. Una variant de La Grossa, La Grossa de Sant Jordi, es posà a la venda i se sortejà des de l’abril del 2017. Les loteries de l’administració catalana coexisteixen amb les d’àmbit estatal.