osseta

osset

f

m

Història

Etnologia

Individu d’un poble d’origen mixt iranocaucàsic establert a la regió d’Ossètia, que des del segle VII aC fins al sI dC estigué sota la influència escita.

Al final del s XII l’imperi tàtar arribà fins a Ossètia. Al final del s XVIII (sobretot a partir de la construcció de la fortalesa de Vladikavkaz, el 1784) començà el procés de russificació, sobretot a les ciutats. L’any 1959 hi havia uns 410 000 individus.