La pena de presó és imposada d’acord amb la legislació i el codi penal vigents a cada Estat. Són universalment acceptades les penes de presó per a determinats delictes, com ara assassinats i crims de sang, robatoris, destrucció deliberada de propietat privada o pública, corrupció, narcotràfic o violència contra persones, entre d’altres, tot i que el marge i les circumstàncies per a l’aplicació de la pena, com també la durada i les condicions de la privació de llibertat, varien molt. Amb el terme pres (o presoner) de consciència es designa la persona privada de llibertat a causa de la defensa (bé fent-ne difusió pública o bé per mitjà de determinades accions polítiques o de resistència) de drets considerats negats a determinades persones o grups per motiu de la seva raça, religió, orientació sexual o objectius polítics. En aquest darrer cas, la persona reclosa és designada específicament pres polític. Per tal com cap Estat, incloent-hi les dictadures o els estats semidemocràtics o autoritaris, no reconeix l’existència d’aquesta mena de discriminacions, la figura del pres de consciència (i, per extensió, la del pres polític) és absent de totes les legislacions i de tots els codis penals. La seva formulació es deu a l’activista pels drets humans Peter Benenson en un article del 1961. De les definicions de presos de consciència o polítics en són exclosos els activistes que utilitzen mitjans violents (bé directament o bé a través de la incitació a cometre actes violents) per a aconseguir els drets que reclamen. Molt sovint, els estats amb presos de consciència i polítics els atribueixen altres delictes tipificats en el codi penal i, especialment, els delictes contra l’Estat i les seves institucions, tals com els de traïció, sedició i rebel·lió, que es considera que atempten contra la seva mateixa existència. En les legislacions democràtiques aquests delictes són associats a aixecaments o actes violents. Per oposició a pres de consciència o pres polític, s'utilitza l'expressió pres comú.
f
m
adj