En un estat de dret, cap ciutadà no pot ésser pres sinó en virtut d’un manament judicial, i tota persona detinguda o presa sense les formalitats legals o fora dels casos prevists en la constitució i en les lleis, ha d’ésser posada en llibertat a petició seva o de qualsevol ciutadà. Només pot decretar-la el jutge d’instrucció, el que formi les primeres diligències o el que en virtut de comissió o interinament n'exerceixi les funcions. Per a decretar-la, cal que consti en la causa l’existència d’un fet que presenti les característiques de delicte, que aquest tingui assenyalada pena superior a la de presó correccional o bé que, encara que tingui assenyalada pena inferior, el jutge instructor estimi necessària la presó preventiva, i que en la causa apareguin motius suficients per a creure responsable criminalment del delicte la persona contra la qual s’hagi de dictar l’acte d’empresonament. La detenció i presó s’han de dur a terme de la manera i en la forma que perjudiquin el mínim la persona i la reputació de l’inculpat, i no es podrà restringir la seva llibertat sinó en els límits absolutament indispensables per a assegurar la seva persona i impedir les comunicacions que puguin perjudicar la instrucció de la causa. No s’adoptarà contra el detingut o pres cap mesura extraordinària de seguretat, llevat del cas que hi hagi per part del pres desobediència, violència o rebel·lió o quan hagi intentat o perpetrat la fuga; si de cas, les mesures extraordinàries de seguretat hauran d’ésser temporals i només seran mantingudes el temps estrictament necessari.
f
Dret processal