És una mesura de caràcter sobretot militar que es pren en situacions de guerra, de setge o d’aplicació de la llei marcial, però també s’empra en qualsevol altra situació en què les autoritats vulguin controlar o restringir l’activitat, sobretot nocturna. Es declara i es manté vigent durant períodes d’excepcionalitat i de perill considerat greu tant per als individus com per al conjunt de la societat, com ara cops d’estat, desordres públics, catàstrofes o epidèmies, tot i que també en èpoques considerades normals pot aplicar-se a determinats col·lectius. En català, a més de la denominació toc de queda també s’emprà antigament l’expressió seny de lladre, en la qual seny té el sentit de ‘senyal’ i el complement de lladre s’atribuïa al fet que, a partir d’aquest senyal, qui fos trobat pel carrer podia ésser considerat i tractat com un lladre. També és documentat el terme, també antic, cobrefoc, poc utilitzat i possiblement un calc del francès couvre-feu, que s’explica pel fet que, a partir de l’hora que s’aplicava, calia cobrir (apagar) els focs de les llars.
m
Militar
Dret constitucional