reducció

f
Química

Originalment, terme emprat per a designar les transformacions dels òxids metàl·lics en els corresponents metalls lliures mitjançant eliminació d’oxigen.

Posteriorment, aquest concepte s’estengué a tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen. En l’actualitat, la reducció inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons. Hom també considera reduccions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com és ara la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat (electronegativitat). Atès que el procés de reducció representa un guany d’electrons i que aquests han d’ésser cedits per un altre element (el reductor), cada reducció és acompanyada d’una oxidació ( oxidoreducció).