Són refrigerants primaris aquells que formen part d’un cicle de refrigeració i que transporten l’energia calorífica des d’un nivell de baixa temperatura a un de més alta. Internacionalment són designats per un número codificat segons llur constitució química precedit de la lletra R. Comercialment el número de codi va precedit d’un nom específic per a cada fabricant. Així, les famílies dels Arcton, Freon, Frigen, etc, corresponen a refrigerants de diferents firmes comercials. Les característiques físiques desitjables en un refrigerant primari són: pressions de condensació i evaporació convenients; alta temperatura crítica; baixa temperatura de congelació; elevada calor latent de vaporització; elevada calor específica en fase de vapor o de gas; baixa viscositat i elevada conductibilitat calorífica en fase líquida; punt d’ebullició normal inferior a la temperatura d’evaporació; preu baix; apropiada inèrcia física i química en les condicions de funcionament; baixa toxicitat i no ésser corrosius pels materials de construcció normals ni perillosos des del punt de vista de risc d’explosió. Els refrigerants secundaris transporten l’energia calorífica des d’un nivell d’alta temperatura a un de més baixa. En refrigeració són emprades solucions aquoses diluïdes de glicols i salmorres de clorur de calci o de clorur sòdic. Un inconvenient d’aquests refrigerants és llur capacitat de corrosió, per la qual cosa han d’ésser neutralitzats curosament. Són molt emprats quan hom vol transportar el refrigerant a gran distància del centre de producció o quan és necessari controlar amb molta precisió les temperatures d’utilització.
m
Física