Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors. L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix. El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades de trama que llisca al llarg de l’ordit de fons, que és tens, però arrossega l’ordit de ris, que és fluix, el qual s’ondula formant els rissos. El lligat emprat és especial, i pot donar rissos en una cara o en totes dues del teixit. Hom pot obtenir també l’efecte de ris en certes parts del teixit seguint un dibuix, amb l’ajuda de la maquineta de lliços o de la màquina jacquard, i hom diu que el teixit és un teixit de ris llavorat. Per llur gran poder absorbent de la humitat, els teixits de ris són emprats per a fer tovalloles, barnussos, draps per a la neteja, etc. És anomenat també rus.
m
Indústria tèxtil
1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat