salesiana

f
Cristianisme

Membre de l’institut femení (Filles de Maria Auxiliadora), originat per la transformació de la Pia Unió de Filles de la Immaculada fundada a Mornese (Piemont) per Domenico Pestarino el 1855, com a branca femenina dels salesians, dirigida per sant Joan Bosco el 1872 i aprovada per Pius X el 1911.

En fou cofundadora i superiora general Maria Domenica Mazzarello. Tenia 26 cases el 1881 i 504 el 1924; s’expandí per tot Europa i Amèrica. Les seves finalitats eren, com en els salesians, l’educació cristiana de la joventut pobra i les missions. El mateix sant Joan Bosco introduí les salesianes a Barcelona, el 1886, gràcies al mecenatge de Dorotea de Chopitea. L’institut tingué un notable augment al país en temps de l’inspector salesià Felip Rinaldi (1892-1901), i el 1908 s’erigí una província o inspectoria a Barcelona, sota l’advocació de Santa Teresa de Jesús, que comprenia tota la península Ibèrica i que tenia deu cases, dues de les quals eren a Barcelona i una a València, i al cap de poc s’en creà una altra a Alacant. L’augment de cases els anys següents féu dividir l’antiga província en tres (1942), i quedaren per a la de Barcelona les cases de tota l’antiga corona de Catalunya-Aragó. El 2002, la província tenia 24 cases en total, 12 de les quals eren a Catalunya (7 a Barcelona i una, respectivament, a Terrassa, Alella, Sabadell, Cerdanyola i Sant Vicenç dels Horts) i 7 al País Valencià (tres a València, dues a Torrent, una a Sueca i una altra a Alacant).