Atès que la combinació dels mots per a constituir les oracions, unitats bàsiques de comunicació plena entre els homes, pertany al camp concret i il·limitat de la parla, no al camp limitat del sistema de la llengua, resulta gairebé impossible d’estructurar exhaustivament totes les combinacions possibles dels elements lingüístics en les oracions. L’únic que pot fer la gramàtica és donar algunes regles bàsiques sobre l’estructuració de les oracions, que ja tenia en compte la gramàtica tradicional i que ha subratllat d’una manera especial la moderna gramàtica generativa. La regla fonamental de l’estructura sintàctica de tota oració és que aquesta ha de tenir sempre dos elements nuclears: el subjecte i el predicat, amb els seus possibles complements, si s’escau. De la posició, la relació i la funció dels mots que poden constituir aquests elements sintàctics bàsics sorgeix llur classificació en les distintes categories gramaticals fonamentals, anomenades parts de l'oració. Si la sintaxi té per objecte la combinació dels mots en la formació de les oracions, no pot deixar de tenir en compte també la relació més primària de les unitats lingüístiques que constitueixen els diversos sintagmes, estructurats molts d’ells morfològicament en funció de llur posició en la frase. D’aquí que modernament, en lloc de distingir gaire entre morfologia i sintaxi, hom parli de morfosintaxi.
f
Gramàtica