En la soldadura, el punt, la línia o la zona d’unió formen un tot homogeni amb les dues zones laterals més pròximes. La soldadura permet d’efectuar construccions rígides més lleugeres i més econòmiques, en cost i en temps, que la rebladura. Cal distingir la soldadura pròpiament dita, per fusió o per pressió, de l’anomenada falsa soldadura , en la qual la unió no és aconseguida per la fusió del metall, sinó per la interposició d’un altre metall fos. La falsa soldadura és anomenada soldadura blana quan el metall interposat és de baix punt de fusió, com és ara l’estany, i, per tant, les parts soldades no poden ésser sotmeses a escalfaments importants, i soldadura forta si el metall de soldadura té un punt de fusió més elevat, com és ara el llautó, i és, doncs, més resistent i menys sensible a posteriors escalfaments de les parts soldades. Eventualment, el metall de soldadura pot formar aliatges amb els que hom uneix, com en el cas del llautó, com a soldadura en soldar coure. Les soldadures pròpiament dites poden ésser fetes per dos grans grups de procediments: les soldadures per fusió superficial del metall sense aplicació de pressió (amb el metall en estat líquid) i les soldadures a pressió (amb el metall en estat pastós). La soldadura per fusió superficial del metall pot ésser efectuada per mitjà de gas, d’arc voltaic, de termita, de feix d’electrons o de làser. En la soldadura per fusió amb gas , anomenada també soldadura autògena, soldadura amb bufador o soldadura amb gas , la pressió local del metall i la unió de les vores de les peces és aconseguida, sovint, afegint-hi un material d’aportació del mateix tipus que el que hom vol soldar, en forma de filferro o de barreta, per l’elevada temperatura obtinguda per la combustió, a la boca del broquet d’un bufador, d’una mescla de gas (acetilè, hidrogen, gas d’enllumenat, mescla de metà, propà i etilè, vapors de combustibles líquids, etc) i oxigen. En la soldadura per fusió amb arc voltaic , o soldadura per arc, l’escalfor és fornida per un arc voltaic que salta entre la peça, connectada a un pol de la font d’energia elèctrica, i la barreta de metall d’aportació, connectada a l’altre pol, o un elèctrode de carbó (en el qual cas el metall d’aportació procedeix d’una barreta independent), i que va fonent progressivament el metall de la barreta omplint la ranura existent entre les dues peces que hom vol unir. La soldadura per arc pot ésser efectuada també en una atmosfera de gas inert (generalment argó) o d’hidrogen atòmic, que surt a raig per un broquet de cadascun dels elèctrodes de tungstè. En la soldadura per fusió amb termita, soldadura amb termita o soldadura aluminotèrmica , actua com a metall d’aportació i com a transportador de calor l’acer líquid sobreescalfat procedent de la reducció de l’òxid de ferro de la termita en ésser inflamada. En la soldadura per fusió amb feix d’electrons o làser , l’escalfor és fornida per un feix concentrat d’electrons o bé un feix làser l’alta energia dels quals provoca una fusió gairebé instantània i molt localitzada, circumstància que la fa especialment indicada per a la seva aplicació a la microelectrònica. Entre els procediments de soldadura a pressió cal destacar els de forja i per resistència elèctrica i les variants de l’autògena i amb termita, amb aplicació de pressió. La soldadura per forja és efectuada escalfant les peces a una temperatura pròxima a la de fusió i forjant-les juntes per pressió o amb el martell, eventualment mantenint la temperatura pròxima a la fusió per escalfament amb gas. En la soldadura per resistència elèctrica , molt adequada per a la unió de xapes sobreposades, les peces són subjectades fortament unides per dos elèctrodes, i el corrent elèctric, molt intens, que passa de l’un a l’altre a través de les planxes troba en llurs superfícies de contacte una resistència que les escalfa, per l’efecte Joule, fins a fondre-les superficialment. Si els elèctrodes són constituïts per dues rodetes o dos discs, entre els quals es desplacen les dues xapes que hom vol soldar, és obtinguda l’anomenada soldadura per costura o soldadura per banda , si són dos corrons la soldadura contínua , i si són elèctrodes prims, semblants a punxons, la soldadura per punts. Alguns metalls no són soldables per cap dels procediments esmentats, com el zirconi amb l’acer o el molibdè amb l’alumini, i hom recorre a procediments especials, com la soldadura per ultrasons , en la qual no hi ha cap modificació de l’estructura cristal·lina dels metalls i les peces són unides per la penetració recíproca de les irregularitats de l’una en les de l’altra per vibració, en ésser comprimides entre una enclusa i una tija o barreta emissora d’ultrasons.
f
Tecnologia
Soldadura : a) per arc amb protecció gasosa creada pel revestiment; b)per arc en atmosfera de plasma d’hidrogen; c) contínua per resistència elèctrica
© Fototeca.cat