Aquest canvi d’estat es produeix quan una substància sòlida (gasosa) s’escalfa (es refreda) estant sotmesa a una pressió inferior a la del punt triple, o bé hom li disminueix (augmenta) la pressió trobant-se a una temperatura inferior a la del punt triple. Hom anomena calor de sublimació la calor necessària per a sublimar la unitat de massa d’una substància determinada. La sublimació és un dels mètodes de purificació més eficaços per a diverses menes de substàncies sòlides. Qualitativament, solen ésser sublimables els composts d’estructura compacta, mancats de cadenes lineals llargues i que presentin únicament interaccions intermoleculars dèbils en fase sòlida. Són exemples de composts sublimables el diòxid de carboni, el clorur de mercuri (II), el triòxid de diarsènic, el triclorur d’alumini i el iode, entre els inorgànics, i, entre els orgànics, la càmfora i diversos derivats aromàtics, així com una gran varietat de composts organometàl·lics covalents. Al laboratori, hom porta a terme les sublimacions mitjançant l’ús d’un sublimador.
f
Química
Física