tema

m
Música

Idea o frase melòdica i rítmica i més rarament harmònica fàcilment identificable i susceptible d’ésser variada o desenvolupada (variació).

Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèl·lula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició. L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata. A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts. En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de J.Brahms i de C.Franck.