Durant el trànsit hom veu el planeta des de la Terra com un punt negre que creua lentament el disc solar en el sentit EW. En el cas de Venus hom pot veure el trànsit a ull nu amb l’únic ajut d’algun dispositiu per evitar que la llum solar no lesioni la vista, però en el cas de Mercuri sempre cal un telescopi. El trànsit es presenta durant una conjunció del planeta (Mercuri o Venus) amb el Sol, però no té lloc sempre a cada conjunció, perquè normalment el planeta és al N o al S del Sol i, per tant, no passa per davant del seu disc; cal que la conjunció es produeixi mentre el planeta és a les proximitats del node de la seva òrbita. Per a Mercuri és possible d’observar 13 trànsits cada segle per terme mitjà, mentre que per a Venus hi ha sempre parells de trànsits successius; els darrers tingueren lloc els anys 1874 i 1882, i el parell següent serà els anys 2004 i 2012.
m
Astronomia