El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella (s. IX i X). Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos (és, així, en part, l’antecessor del castlà), però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials. La institució desaparegué al principi del s. XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns.
m
Història