El comte de Barcelona i Osona Guifré II, a qui pertanyia per donació del rei de França, cedí el dret d’encunyar moneda a la seu de Vic (al bisbe i als canonges) per testament de l’any 911. Des d’aleshores fins al 1315 (que Jaume II adquirí els drets que tenia la mitra de Vic) els bisbes encunyaren diners i òbols d’argent, fins a la fi del segle XI, i de billó (de quatern, fins a mitjan segle XIII). Ferran II inicià la concessió de llicències per a l’encunyació a Vic de moneda local (menuts o senyals) l’any 1484, que circulà per la ciutat i la vegueria de Vic i Osona. Aquests diners i menuts continuaren encunyant-se fins a la guerra dels Segadors, amb concessions renovades per tots els reis de la dinastia.
f
Numismàtica i sigil·lografia