vocatiu

m
Gramàtica

En les llengües que tenen declinació (com el grec i el llatí), cas que expressa la interpel·lació directa d’una persona o cosa.

Analògicament, també es pot anomenar vocatiu tota forma d’interpel·lació en les llengües que no tenen formes especials de declinació: Mira, noi, no m'amoïnis. Joan, afanya't.