literatura apocalíptica

f
Literatura

Conjunt d’obres que porten el nom d’Apocalipsi (’αποκάλψπσισ, ‘revelació’), escrites per jueus i per judeocristians durant els dos segles que precedeixen i els dos que segueixen immediatament l’aparició del cristianisme.

Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà. És una literatura de temps de crisi. Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes. Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana. Això explica per què en tots els períodes turbulents de l’Església aquesta literatura ha tingut una sorprenent actualitat (en certa predicació i en certes “revelacions” privades). La literatura apocalíptica jutja i interpreta la història a la llum d’unes idees escatologicomessiàniques. Fonamentalment és una visió optimista de la història: el futur serà millor perquè la victòria serà de Déu, perquè s’establirà un món millor i definitiu. La literatura apocalíptica cristiana amplia la doctrina jueva. En el Nou Testament és destacat encara més que el missatge apocalíptic; és una filosofia i una teologia de la història. Els texts apocalíptics anteriors al Nou Testament són: el Llibre d’Henoc, el Llibre dels Jubileus, l'Assumpció de Moisès, l'Assumpció d’Isaïes, l'Apocalipsi i el Testament d’Abraham, el quart Llibre d’Esdres, l'Apocalipsi de Baruc, l'Apocalipsi de Sofonies i Elies, etc. Els descobriments de Qumrān han enriquit la llista: la Guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres, fragments del llibre dels Jubileus i els Salms de Salomó. La Bíblia hebrea solament ha conservat un llibre d’aquest gènere, el Llibre de Daniel. En el Nou Testament es troben els grans discursos escatològics dels evangelis sinòptics, on es redescobreix el llenguatge corrent del profetisme apocalíptic, però l’únic llibre que pertany totalment a aquest gènere és l'Apocalipsi de Joan. Al marge del Nou Testament pròpiament dit, es troben algunes obres cristianes pertanyents a aquest gènere: Apocalipsi de Pere, Apocalipsi de Pau, Apocalipsi de Tomàs, Apocalipsi de Maria.