Els exemplars més antics, de petites dimensions, tenen una decoració geomètrica, però l'estil geomètric pròpiament dit (900-700 aC) atenyé la seva plenitud en els vasos dits del Dípilon, craters o àmfores de grans dimensions en què ja apareixen figures humanes, tractades molt esquemàticament. Des de la segona meitat del segle VIII la representació esdevingué més realista. Amb els vasos protoàtics (700-600 aC), pintats en negre sobre argila clara, començà l’exportació, especialment a Etrúria; constitueixen la transició devers el gran estil àtic de figures negres sobre fons vermell (a partir del 600 aC), moment al qual pertanyen els primers artistes dels quals hom coneix el nom (Clíties, Ergòtim). Aquesta ceràmica fou gradualment substituïda per la de figures vermelles sobre fons negre (vers el 530 aC). La màxima esplendor de la ceràmica àtica correspon al segle VI (Amasis, Esèquia, Nicòstene) i primera meitat del V aC (Epictet, Eufroni, Eutímides, Duris). Els vasos adquiriren diversitat de formes. La principal figura d’aquest moment fou Eufroni. Al segle V coincidí amb una major perfecció i naturalitat en el dibuix de les figures. Al segle IV la decoració s’enriquí amb la policromia i, al començament del període hel.lenístic, retornà al geometrisme.
f
Art