atròfia

f

Patologia humana

Fisiologia

Involució d’un òrgan, teixit, etc, o de la seva funció, per raons fisiológiques normals (desenvolupament ontogenètic, envelliment, etc), com és el cas de l’atròfia de l’artèria i de la vena umbilicals arribada la naixença, la dels òrgans sexuals atesa la senilitat, o la dels vasos conductors de les plantes en esdevenir-se el procés de lignificació, o per raons patològiques , com és el cas de la degeneració d’alguns teixits després de certes malalties o lesions.

Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós ( atròfia cerebel·losa, atròfia blanca dels nervis, etc), els ossos ( atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc), els músculs ( atròfia muscular ), les vísceres ( atròfia aguda del fetge o icterícia greu), la pell, etc. Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc.