Exercí un gran paper tant en l’aspecte literari i gramatical com en el camp de les innovacions tipogràfiques al tombant del s. XIX a través de la “Col·lecció de prosistes catalans”, de la “Col·lecció d’obres pòstumes” de Verdaguer, de volums solts, i, sobretot, a partir del 1903, a través de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, una de les primeres col·leccions de butxaca del país, que tragué fins a 152 volums. L’editorial publicà, entre d’altres, la majoria dels llibres de Maragall, els primers llibres de Rusiñol, l'Ensayo de gramática del catalán moderno, de Pompeu Fabra, traduccions de Dant, Emerson, Goldoni, Gor'kij, Ibsen, Maeterlinck, Ruskin, etc, i llançà la majoria de joves autors modernistes com Ignasi Iglésias, Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver, Joan Puig i Ferreter, Jeroni Zanné, etc. L’establiment fou la seu d’una de les penyes de més influència en la vida intel·lectual de l’època i, a través de la llibreria, que es distingí pel seu estoc de les darreres publicacions estrangeres, esdevingué un del principals lligams dels escriptors modernistes amb el moviment cultural de dellà les fronteres.