L’any 1223 apareix com a notari de Barcelona i anys més tard escrivà de la cancelleria reial. El 1299 fou nomenat sotsbatlle de Barcelona, càrrec per al qual havia estat nomenat el seu pare Ponç d’Averçó un any abans. El 1301 fou designat guarda-segells del monarca; dins la cancelleria reial, fou potser la personalitat més influent després del canceller. Tingué una intensa activitat, centrada en la política internacional; intervingué, sobretot, en l’ocupació de Sardenya. El rei li atorgà molts privilegis i drets pecuniaris, entre d’altres, sobre els molins del Clot i sobre l’aljama dels jueus de Barcelona. En morir Jaume II (1327) s’eclipsà també la seva carrera política.