Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants. N'era cap el comte, després duc, de Cardona, i en formaven part els comtes, vescomtes, barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys. Al Regne d’Aragó la noblesa era escindida en dos braços militars, el de la noblesa (rics-homes) i el dels cavallers, en el qual eren inclosos els mestres dels ordes militars. Al Principat es produí una partició semblant durant el decenni final del s XIV, formant braç a part els cavallers, generosos i homes de paratge. Però, llevat d’aquest curt parèntesi, l’estament militar formà un sol braç, bé que en el seu si hom pogués distingir tres categories: magnats, nobles i cavallers. Eren convocats personalment pel sobirà i obligats a assistir a les corts en compliment de llur deure de vassallatge; per contra, l’assistència als parlaments era voluntària. El nombre dels convocats varià sensiblement amb el temps; a mitjan s XIV oscil·lava entre 80 i 90 al Principat, mentre que al Regne de València hi assistiren 7 nobles i 12 cavallers contra 55 títols al s XVII (i encara després augmentà el nombre d’habilitats). Al Principat, el 1389, Joan I autoritzà els seus membres a constituir-se cos col·legiat i a reunir-se, fet confirmat el 1481 per Ferran II (les ordinacions d’aquest organisme, tanmateix, no foren establertes fins el 1602, any que hom fixà la presidència per un protector elegit pels seus membres). Al Regne de València l’habilitació de nobles i cavallers per a formar part de les corts requeria dues condicions: ésser noble de condició (restant, per això, exclosos els simples senyors de vassalls i, àdhuc, els tinents de baronies) i ésser natural del Regne, de manera que els forasters amb possessions al país havien d’ésser especialment habilitats per a una tal participació.
m
Història