casa pairal

f

Història

Dret

Masia o casa adscrita a una finca rústica, seu d’un llinatge organitzat com a unitat d’explotació rural amb un patrimoni important acumulat al llarg de generacions i conservat gràcies a la institució de l’hereu, que tendeix a ésser econòmicament autosuficient.

Normalment és de grans dimensions i de sòlida construcció. Sovint el nom de la casa coincideix amb el del llinatge. Hi conviuen normalment dues o tres generacions, sota l’autoritat del cap de casa (el vell progenitor, pare o mare vídua), a més dels servidors de la casa i del camp. El patrimoni tendeix a augmentar a base d’una política matrimonial. Ha estat, a partir de la sentència de Guadalupe (1486), un dels nuclis bàsics de l’estructura social catalana, especialment de la Catalunya Vella. La seva potència econòmica ha estat sovint un dels factors de modernització dels mètodes de conreu, i el motor llunyà, a través dels fadristerns, de la industrialització a partir del s XVIII.