ciliats

infusoris
m
pl
Protistologia

Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.

Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment (citòstoma) situada al fons d’un embut (perístoma), i que continua amb una cavitat tubular (citofaringe). Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió. L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior. Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica. Es reprodueixen per divisió transversal. Presenten també fenòmens sexuals, anomenats conjugació, que inclouen intercanvis de material nucleic. Viu abundantment a l’aigua dolça, especialment en clots rics en residus orgànics, a la mar i a les aigües salabroses; n'hi ha formes paràsites. Quan les circumstàncies ambientals són adverses s’enquisten: es recobreixen amb una membrana que els aïlla de l’exterior i que no s’obre fins que les condicions milloren.