Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist (efectuada significativament en l’eucaristia) i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats. A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible. Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari. Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I del Vaticà, la proposta d’una definició de l’Església com a cos místic de Crist. Pius XII s’inclinà per aquesta exposició en la seva encíclica Mystici Corporis (1943), però la teologia posterior ha preferit la imatge de poble de Déu.
m
Cristianisme