Segons els principis del dret català, per tal que el costum tingui força de llei cal que sigui raonable (o sia, conforme als principis generals del dret i de la moral), espontani (si la consciència del poble l’adopta lliurement, sense coacció ni error), repetit (o sia, si els actes que n'acrediten l’existència s’han anat produint en el mateix sentit, sense interrupció o contradicció), o prescrit (obtenint la sanció del temps i de l’experiència durant 30 anys o més) i provat, de tal manera que en consti l’admissió en l’ús general d’una manera notòria o en sigui demostrada l’existència pels mitjans de prova establerts en les lleis. El costum pot ésser segons llei , quan li serveix de norma d’aplicació i interpretació, fora de llei, quan en supleix les deficiències, i contra llei , tant en sentit negatiu, en fer-la caure en desús, com en positiu, establint una normativa i una manera d’obrar contrària. Els costum contra llei mai no pot contradir les constitucions de Catalunya, per tal com aquestes són dret paccionat. El costum pot ésser escrit (recollit en col·leccions de dret consuetudinari o en la jurisprudència dels tribunals) i no escrit.
m
Dret