Normalment aquesta correlació és establerta en habitants per quilòmetre quadrat, però en aquest nivell té una significació molt imprecisa i sovint confusionària, puix que aquest quocient depèn de la variable superfície, i aquesta no solament presenta valors molt desiguals, sinó que obeeix generalment demarcacions administratives sovint arbitràries. Les terres emergides del món suporten una densitat de població d’uns 26 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que encobreix densitat zero a l’Antàrtida i de centenars d’habitants en alguns estats europeus o del SE asiàtic; si hom va del nivell de densitats de grans àrees a les de regions més petites, els contrasts són encara majors, especialment entre àrees rurals i urbanes. Cal, doncs, ponderar també la qualitat de les superfícies com a sostenidores de població i, per tant, tenir en compte factors no ja pròpiament espacials, com és ara els econòmics i tecnològics. Per afinar la significació de la densitat de població, sovint hom la calcula en funció de les hectàrees de terra conreada o bé —fora ja del sentit espacial— en relació amb el producte nacional brut de l’àrea estudiada; amb això hom té un nou indicador: la renda per capita o, més exactament, el producte brut per capita.
f
Sociologia