James D. Watson i Francis J. Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa. Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés. Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant. Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica.
Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i F.W. Stalh. Des del 1956 l’equip d’Arthur Kornberg estudià el mecanisme de la reacció enzimàtica i sintetitzà, en un tub d’assaig, l’ADN circular de doble hèlix, biològicament actiu, d’un virus.
Estructura i funcionament de l'ADN