empaquetatge

m

Tècnica de transmissió de dades per xarxes telemàtiques que consisteix a dividir un missatge en petits segments o paquets abans de transmetre’l.

Inicialment concebuda només per a transmetre dades, actualment també és utilitzada per a transmetre veus codificades en forma digital, amb un retard des de la transmissió fins a la rebuda de només 200 ms. Les estacions transmissores són concebudes per a empaquetar i desempaquetar les dades dels usuaris. L’estructura lògica dels paquets ve determinada pel sistema i no afecta l’estructura del missatge transmès. Aquests paquets inclouen, a part de les pròpies dades i adreces, la seqüència d’informació per al control del seu seguiment per la xarxa. Cada paquet consisteix en una petita unitat de dades d’uns 8 000 bits, i un missatge pot ésser constituït per més d’un paquet. Si succeeix que l’arribada de paquets excedeix la capacitat d’algun nus de la xarxa, els paquets són col·locats a la cua del magatzem de l’ordinador i no són transmesos fins que no cessa la saturació del nus.