Intentà de completar l’obra de Kant amb una gnoseologia de les ciències de l’esperit i una crítica de la raó històrica; separà radicalment, per llur contingut, les ciències de l’esperit i les ciències de la natura, i instaurà el mètode de l’autognòsia ( Selbstbesinnung ), segons el qual són determinades les condicions de la consciència que permeten, amb una validesa universal, l’elevació de l’esperit a un nivell d’autonomia. Negà tant el coneixement metafísic com el naturalisme i, cercant de superar un relativisme historicista, s’orientà cap a una filosofia de la vida. La seva obra fonamental és Einleitung in die Geisteswissenschaften. Versuch einer Grundlegung für das Studium der Gesellschaft und der Geschichte (‘Introducció a les ciències de l’esperit. Intent de fonamentació de l’estudi de la societat i de la història’, 1883), a la qual cal afegir els Studien zur Grundlegung der Geisteswissenschaften (‘Estudis sobre la fonamentació de les ciències de l’esperit’, 1905) i Der Aufbau der geschichtlichen Welt in den Geisteswissenschaften (‘L’estructuració del món històric en les ciències de l’esperit’, 1910). Publicà estudis sobre Schleiermacher, el jove Hegel i els grans poetes romàntics alemanys.
Wilhelm Dilthey
© Fototeca.cat
Filòsof neocriticista alemany.