Assolí un nom mundialment conegut gràcies als èxits dels seus models de competició, i es desenvolupà molt, fins a esdevenir la primera indústria d’Itàlia. El 1906 inicià la construcció de vehicles industrials; el 1908 creà el primer motor d’aviació italià fabricat en sèrie; el 1911, durant la guerra amb Líbia, llançà el tanc “Fiat” 15 i, després, el primer tractor agrícola. El 1917 entrà en el camp de la producció siderúrgica i en la producció de motors dièsel. Durant la Segona Guerra Mundial fou parcialment destruïda; el 1947, però, la reconstruïren completament, i el 1950 tingué una participació destacada en la creació de SEAT. En cinquanta anys, la FIAT arribà a cobrir el cicle complet de producció: mineria, siderúrgia, metal·lúrgia, construcció i comercialització. Del 1969 fins al principi dels anys vuitanta passà una forta crisi, a la qual féu front amb acomiadaments massius i amb la venda d’algunes indústries no automobilístiques (siderúrgia i transports públics). El 1980 es retiraren de la SEAT, però entraren en sectors com el de la telecomunicació, els components electrònics i l’armament, fins al punt que l’any 1999 la facturació dels camps diferents a l’automoció fou del 50%, destacant els camions (Iveco), la maquinària agrícola i pesant (New Holland), els components elèctrics (Magneti Marelli), els ferrocarrils Pendolino o les assegurances. El 1986, amb Alfa Romeo passaren a constituir Lancia Industriale.
Cap a la meitat dels anys vuitanta el holdingcontrolava més de 600 societats de diversos sectors. Aquests anys incorporà també totalment les empreses de les marques esportives Ferrari (1988) i Maserati (1993). Fins el 1998, l’empresa estigué dirigida per membres de la família Agnelli. Pel març de 2000 la companyia nord-americana General Motors es convertí en la segona accionista, amb el 20%, aliança que es trencà el 2005. Al llarg del 2002, la companyia entrà en una intensa crisi i posà en marxa una forta reestructuració, que comportà protestes laborals i de tota mena. Després de la mort de Giovanni Agnelli (2003), net del fundador, que accedí a la presidència el 1966, el càrrec passà al seu germà Umberto Agnelli el qual, mort al el 2004, fou rellevat per Luca Cordero de Montezemolo.
El 2009 adquirí una participació majoritària a Chrysler Corporation, que es trobava en concurs de creditors i al gener de 2011 es completà la divisió de FIAT en dues societats, FIAT Industrial, que inclou la maquinària agrícola i la indústria mecànica, i FIAT S.p.A, dedicada a la fabricació d'automòbils. L'any 2010 la presidència passà a John Philip Jacob Elkann, de la família Agnelli. FIAT Industrial constituí el 2012 amb la seva filial CNH Global CNH Industrial, una de les primeres empreses de maquinària del món. CNH Industrial i Fiat S.p.A. són controlades per la societat inversora Exor, propietat de la família Agnelli. Fiat S.p.A completà el control sobre Chrysler l’any 2014, que passà a denominar-se Fiat Chrysler Automobiles (FCA), operació que donà lloc a la setena companyia automobilística del món, amb seu a Amsterdam i Londres. En 2014-2016 es desprengué de Ferrari, que es constituí en companyia independent. El 2019 els organismes reguladors dels Estats Units multaren FCA amb 800 milions de dòlars per eludir els controls d’emissions en els seus vehicles dièsel. Al maig de 2019 proposà sense èxit la fusió amb Renault, i al desembre arribà a un acord amb PSA Group per a crear un nou grup automobilístic, que era previst completar al llarg de 2020.