La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada. L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement. Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual. Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic. També hi ha una mina datada el 1794. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció i fou construïda el 1865. Al costat de la façana es dreça la torre del campanar. A la rectoria actual hi ha restes d’un antic cementiri i de l’antiga església de Santa Maria. A l’entrada del poble hi ha la capella de Sant Marçal. La festa major se celebra el diumenge abans del 15 d’agost.
Les primeres notícies històriques de la Figuerosa ens parlen de la seva conquesta per part del comte d’Urgell Ermengol IV, el qual donà l’indret en alou a Arnau Traver, l’any 1075. Pertanyia al terme de Guissona, dins el comtat d’Urgell. El 1105, Mir Arnau i la seva muller Sança en feren donació a l’església de Santa Maria de Solsona. Un escrit del papa Eugeni III de l’any 1150 confirmava la pertinença del poble a la canònica de Solsona. Al segle XIX el poble pertanyia al bisbe de Solsona. El lloc fou municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia els pobles d'Altet i Riudovelles, la quadra de Cabestany i la quadra i caseria de Conill.