L’actual sistema fiscal de l’Estat espanyol és el resultat de la llei de Reforma Tributària del 14 de novembre de 1977, que tingué com a eixos bàsics l’articulació de dos grans imposts, l’impost sobre la renda de les persones físiques, en la imposició directa, i l’impost sobre el valor afegit, en la indirecta. La resta d’imposts, que tenen un paper coadjuvant i, fins a un cert punt, secundari, són, l’impost sobre societats, l’impost sobre el patrimoni i l’impost sobre successions i donacions entre els directes; i l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats, l’impost de duanes, els monopolis fiscals i els imposts especials, entre els indirectes. L’impost sobre el valor afegit, bé que previst des de feia anys, no ha entrat en vigor a l’Estat espanyol fins l’1 de gener de 1986, en què la incorporació a la Comunitat Econòmica Europea l’ha fet necessari, ja que era condició per a ésser membre de la CEE. Ha substituït l’impost sobre tràfic d’empreses, el de luxe, el de begudes, el de compensació de gravàmens interiors i la desgravació fiscal a l’exportació. Un dels temes clàssics en els sistemes fiscals és el de la distribució dels ingressos segons la seva procedència d’imposts directes o indirectes. A l’Estat espanyol, fins el 1977, la imposició indirecta havia estat majoritària, però la reforma de l’impost sobre la renda de les persones físiques determinà que passés a ésser-ho la imposició directa, fins el 1986, que els imposts indirectes han tornat a superar els directes.
m
Economia